Inquietud, impaciència, tensió muscular, insomni, cansament, falta de concentració, aquests són símptomes típics d’ansietat.

L’ansietat o angoixa, és una resposta del cos davant la inseguretat o por que ens pot produir un fet o una situació determinada. És el nostre sistema d’alarma davant d’un perill, per tant, forma part del nostre instint de supervivència. Es converteix en un problema quan s’activa en situacions en les quals no està justificada o bé quan es manifesta en una intensitat molt elevada. Es pot donar de manera puntual, davant un fet concret, o de manera sistemàtica interferint significativament en la qualitat de vida d’aquella persona. La resposta d’ansietat pot variar molt d’una persona a l’altra i es pot manifestar en molts diferents graus i formes.

Ens podem trobar amb persones que pateixen d’ansietat generalitzada que els afecta ens situacions quotidianes com en l’economia domèstica, la feina, la salut, els estudis, etd i que pateixen els símptomes mencinats anteriorment.

Una altra forma és quan es produeix un atac de pànic o crisi d’angoixa. Aquest es presenta de manera sobtada i dóna símptomes com taquicàrdia, palpitacions, sensació d’ofec, calfreds, mareig, sudoració excessiva, opressió en el pit, etc. També pot manifestar-se en forma de fòbia (fòbia específica davant un objecte o situació, de fòbia social o agorafòbia), com a trastorn obsessiu compulsiu o per estrès post traumàtic.

Què hi ha darrere de l’ansietat? Perquè hi ha persones que viuen permanentment amb ella i perquè es poden desenvolupar totes aquestes diferents formes d’ansietat desmesurada?

Quan experimentem ansietat significa que no hi ha un equilibri entre els nostres òrgans interns. Aquesta falta d’equilibri pot ser causat tant per l’estil de vida, com per les emocions.

La societat actual, competitiva i consumista, és una gran generadora d’ansietat. Les preses, la mala alimentació, la falta de descans, l’excés d’informació, etc., afecten l’equilibri dels nostres òrgans interns, però també el desig de tenir, de voler més, d’haver de competir constantment per ser millor que l’altre i sobretot el gran vuit espiritual que predomina avui en dia no porten sinó a sentiments d’insatisfacció, de por, de frustració, enveja, etc., que trenquen l’harmonia del nostre funcionament intern.

La medicina oriental entén els diferents escenaris que es poden donar a l’interior del cos quan es manifesta ansietat i ho explica a través del que anomena la teoria de les 5 fases.

Aquesta destaca 5 òrgans principals i cada un d’ells desenvolupa les funcions fisiològiques i energètiques que li corresponen i a més governa una emoció. Així, el fetge governa la ràbia, el cor l’alegria, la melsa/pàncrees la preocupació, el pulmó la tristesa i el ronyó la por. Cada una d’aquestes emocions és necessària en la seva justa mesura pel bon funcionament de l’ésser humà. Per exemple, la por és necessària per prevenir situacions que ens poden ser perjudicials, si no tinguéssim por, no hi hauria instint de supervivència i podríem posar fi a la nostra vida molt fàcilment, per contrapartida, l’excés de por paralitza les nostres vides per tant és essencial mantenir les emocions en el seu terme mitjà. Per això existeix un sistema de control on cada òrgan controla les funcions d’un altre per tal de mantenir l’harmonia entre ells i per tant l’equilibri físic i psíquic de l’individu.

Pel que fa a les emocions, podem dir que la por controla a l’alegria, l’alegria controla la tristesa, la tristesa controla la ràbia, la ràbia controla la reflexió (preocupació) i la reflexió controla la por. D’aquesta manera es manté l’equilibri emocional de l’ésser humà. Però si per la causa que sigui un determinat òrgan es debilita o es bloqueja, es trencarà tota aquesta harmonia.

Les emocions molt intenses o duradores, determinades actituds mentals o la sobreexplotació física per mals hàbits alimentaris, la falta de descans o sobrecàrrega física seran les responsables de trencar aquest equilibri energètic d’un o més òrgans i provocar ansietat. Segons quin sigui l’òrgan més afectat i el grau d’afectació, l’ansietat pot manifestar-se en diferents formes i intensitats.

Per curar l’ansietat doncs, cal tractar la seva causa retornant l’equilibri als òrgans afectats i corregint aquelles pautes de vida que l’han provocada. La medicina oriental ho tracta a través de l’acupuntura i dels remeis medicinals.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *