El sistema de canals de la medicina oriental i el concepte biomèdic d’interstici podrien ser el mateix?

Fa poques setmanes, molts mitjans de comunicació es van fer ressò de la troballa d’un nou òrgan del cos humà que havia passat desapercebut fins ara: l’interstici, que seria l’òrgan més gran de tots. Si es pot considerar un òrgan o no, encara està en debat, però jo t'en vull parlar per la relació que li veig amb la medicina oriental i amb la pràctica del Qi Gong.

L’interstici en el cos humà fa referència a l’espai que hi ha entre les cèl·lules i els teixits que el formen. Al seu interior s’hi troba líquid intersticial i teixit connectiu format per col·lagen i elastina. Proporcionen a l’organisme la força i l’elasticitat necessària per donar forma als òrgans i als teixits i mantenir-los en el seu lloc.
Fins ara, es considerava que la xarxa de teixit que envolta els òrgans del cos (interstici) estava format per una capa densa i compacte de col·lagen, perquè això és el que s'observa a través del microscopi. Gràcies a una nova tècnica d’observació en viu, s’ha pogut tenir una nova visió. Actualment se’l descriu com un circuit de teixits plens de líquid i en constant moviment que recorre el cos humà recobrint els òrgans, connectant-los entre si i protegint-los com si fos una xarxa de seguretat que recobreix la totalitat del cos.
Per als científics occidentals aquesta nova visió podria explicar alguns dels problemes del cos com per exemple la propagació del càncer d’un òrgan a un altre (metàstasi).

La medicina oriental ja descriu, des de fa milers d’anys, un sistema de canals que recorre la totalitat del cos connectant tots els òrgans, teixits i cèl·lules entre si. Aquests canals no es consideren una estructura orgànica, sinó que són camins de circulació del Qi.

Entenem el Qi com la força vital (bioelectricitat) que impulsa la vida, la força que fa bategar el cor, empeny la sang en els vasos sanguinis, mobilitza els líquids i promou el funcionament de tots els òrgans. No tot el Qi té les mateixes característiques, sinó que se’n distingeixen diferents tipus segons la seva funció.
Podem distingir 3 canals per quals circula el Qi: principals, col·laterals i capil·lars.
Els canals principals es localitzen sota la pell i són els que s’utilitzen en acupuntura per enviar estímuls a la zona que ens interessa tractar. Cada un d’ells connecta amb un òrgan concret. S’estableixen també una sèrie de relacions entre els òrgans segons les característiques del seu Qi. Per exemple, hi ha una relació de control entre el budell gruixut i el fetge i una de diferent entre l’intestí gruixut i el pulmó. És per aquest motiu que el càncer de còlon té tendència a fer metàstasis primer en el fetge i després en el pulmó.
El Qi Gong treballa també amb aquest sistema de canals. La seva finalitat és fer circular el Qi, i acumular-ne per tal de potenciar el bon funcionament del cos i alentir el seu envelliment. Aquest Qi que s’acumula, ho fa justament en el teixit connectiu contribuint a ampliar la tonicitat de l’interstici i ampliant, per tant, la funció de protecció que aquest exerceix a totes les estructures orgàniques.

Tot apunta doncs a que el sistema de canals de la medicina oriental i el concepte biomèdic d’interstici són la mateixa cosa.

Si fos així, l’interstici seria la base material del sistema de canals i és possible que en el futur es vagin descobrint noves funcions de les cèl·lules que estan en concordança amb la circulació del Qi.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *