“Yang”(養) significa conservar, nodrir; “Sheng” (生) significa vida, naixement, creixement, vitalitat. “Yang Sheng” significa nodrir la vida: fomentar la salut i el benestar per nodrir el cos, la ment i l’esperit en harmonia amb els ritmes de la naturalesa i les lleis universals. Una vida saludable i plena es manifesta amb equilibri i harmonia i, perquè així sigui, l’ésser humà ha de viure en consonància amb la naturalesa i els altres éssers humans. Preservar la salut és el principal objectiu de la medicina oriental, en lloc de tractar la malaltia se centre a mantenir l´equilibri a través d´una connexió conscient amb la natura, amb el propi cos i amb el propi esperit.
Yang Sheng és una pràctica accessible a tots per cultivar la salut i aconseguir longevitat a través de les activitats diàries. És una forma de vida per a totes les persones en tot moment, una pràctica poderosa que pot preservar i millorar la salut en les activitats de la vida quotidiana. Els principals mètodes que utilitza són: Qi Gong i Taijiquan, pràctiques de l’alè vital (respiració), dietètica, pràctiques sexuals, exercicis de la consciència i les arts de la serenitat. Totes elles engloben tres components interrelacionats: nodrir el cos, la ment i l´esperit, ja que són els components essencials per una vida sana amb la intenció final d’aconseguir un estat d'harmonia i pau interna i assolir un alt nivell d'espiritualitat. L’objectiu bàsic de tots els mètodes que engloba el ‘yang sheng’ és fer circular el Qi (alè de vida, força vital que impulsa i organitza el funcionament del cos humà i de l’univers).
El Qi Gong promou la circulació del Qi a través del moviment, de la respiració i de la concentració mental. És el mètode més complet de tots, en el sentit que treballa el cos físicament mantenint la seva agilitat, relaxa la respiració, calma la ment, amplia la consciència i il·lumina l’esperit. Les pràctiques de l’alè vital es treballen amb la respiració, que vincula el cos i la consciència; aquests tenen tendència a separar-se i la respiració els uneix. És justament quan el cos i la consciència estan separats que pot aparèixer la malaltia. És un mètode que ens permet conèixer millor el nostre cos. Durant la respiració, a més de l’intercanvi de gasos, es produeix també un intercanvi de Qi, es buida el cos d’allò que ja és vell i s’omple de Qi net i vital.
Els exercicis de la consciència fan referència a l’art de viure amb una actitud concreta i un estil determinat que abasta tota l’existència. Per una banda hi ha la consciència de la persona en si mateixa; per l’altre, el concepte de cor entès com a centre de l'ésser, de l’esperit, de la consciència de la qual surten les emocions i els pensaments. En la dieta és important ingerir aliments saludables que conservin tot el seu Qi, ja que, a més de l’aport de nutrients, és també el Qi dels aliments el que ens nodreix. Es dóna molta importància a no ingerir en excés, menjar just el que necessitem per alimentar-nos i prou. Es practica també el dejuni per netejar el cos, sigui total o parcial. Quan es fa dejuni es realitzen més pràctiques de respiració ja que, com més Qi de la respiració aportem al cos, menys gana hi ha. Les pràctiques sexuals han estat fonamentals dins el pensament xinès. No existeix el yin (dona) sense yang (home) ni el yang sense el yin. Quan el sexe es practica amb harmonia, es produeix un beneficiós intercanvi de Qi d’un cap a l´altre. Tot i així, en els homes, s´ajusta la freqüència del sexe en funció de l’edat perquè amb l´ejaculació es perd essència la qual cosa fa que disminueixi la força vital. Existeixen unes tècniques Taoistes per evitar l´ejaculació i aprofitar tot el Qi de les hormones que es segreguen durant el sexe, per nodrir el cervell i frenar el procés d´envelliment.
Les arts de la serenitat fan referència a activitats que afavoreixen la relaxació de la consciència i del treball de la respiració, com ara la música, la pintura, l´art de la cal·ligrafia, etc.
Tots els texts de les pràctiques de Yang Sheng estan recollits en els 60 volums del Canon Taoista, l’origen, però, es considera anterior a l´aparició del taoisme i han estat adoptades i desenvolupades per les altres religions xineses com el confucianisme i el budisme chan i per les escoles d´arts marcials.